miércoles, 23 de octubre de 2013

La WEBQUEST

Si al blog ja he parlat de programes i eines molt útils per a l'educació, ara m'agradaria parlar de las Webquest: un mètode de treball multidisciplinar que promou un aprenentatge més enllà de la classe magistral, molt més motivadora per a l'alumne i a més, fomentadora del treball en equip.

La Webquest, és un mètode de treball, on es presenta a l'alumne una pàgina web on se li presenta la tasca. Moltes vegades, aquesta es pot presentar més com un repte que com una obligació; el que resulta molt més motivador. Aquesta, alhora, se sol dividir en subtasques, el que li pot donar un valor multidisciplinar, aproximant cada subtasca a una assignatura o a un camp del coneixement.
Dins de l'esperit de la Webquest, també es troba el fet de tindre que fer el treball en grup, el que pot afavorir l'adquisició d'un rol no només del conjunt en relació al tipus de tasca, sinó també de cada alumne dins del grup per separat.

El millor des del meu punt de vista de les Webquest, és el tipus de treball que fomenta, doncs no és un treball -diguem-ne- senzill on l'alumne pot fer el mític Copy-Past, no. La Webquest fomenta un treball molt més dinàmic, on el grup ha de sortir a buscar la informació necessària fora de l'ordinador o de l'aula; és necessària marxar a la biblioteca, o anar al carrer o qui sap què depenent de l'objectiu de la Webquest. Així doncs, aquesta, fomenta un tipus de treball on l'alumne ha de crear la resposta, la qual, sol tindre un component creatiu.

Per altra banda, resulta extremadament necessari marcar uns objectius a l'hora de crear una Webquest; resulta indispensable donar una guia als alumnes sobre la tasca a realitzar, és a dir, un espai on consultar o buscar la informació que necessiten. No podem senzillament crear una Webquest sense una mínima guia, esperant que els alumnes vaguin i divaguin d'un costat cap a un altre cercant a cegues a la recerca d'una mínima informació útil.


Les noves eines

Tots els avesos en la comunicació i la tecnologia ens han donat com a resultat un seguit d'instruments, eines i mètodes nous i impensables fa uns anys. Els més evidents, són els mòbils d'última generació, i mirant més enrere, els ordinadors portàtils; i no anant gaire més lluny, senzillament, els ordinadors.

Aquests instruments, han portat amb ells una sèrie d'inputs dissenyats al llarg del temps que han servit per a facilitar-nos la vida. En el cas que ens pertoca, el de l'educació, les possibilitats de les noves tecnologies són tan grans com la imaginació de l'ésser humà; i és que d'ençà que les noves tecnologies van aconseguir introduir-se a les escoles, a poc a poc s'han anat perfeccionant mètodes, programes i eines que han pogut millorar l'experiència educativa i estan obligant a replantejar en alguns casos la manera de donar les classes.

A tall d'exemple, temin l'àmpliament extes moodle, com a gestionador de les tasques i notificador, agenda o missatgeria. Els usos que se li poden donar a aquest espai en el camp de l'educació són amplíssims.
També hi ha les wikis. Un espai de construcció col·lectiva on el treball de l'aula es pot veure amplificat i millorat per la comunicació virtual i l'ajuda mútua.

Tot i les grans possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, cal recordar que no són la salvació o la terra promesa per a l'educació. Són només una eina, i com a tal, he de saber fer-la servir. Com a exemple arquetípic dins l'aula, podrem dir que no canvia res d'ensenyar les taules de multiplicar en una pissarra tradicional que ensenyar-les en una de digital si es fa per simple memorística.
Les noves tecnologies són grans eines; ens poden proporcionar grans programes per al desenvolupament de l'educació, però cal tractar-les amb actitud - el 2.0 és una actitud, una manera de fer-.

Video: La cara fosca de les noves tecnologies

Tot i que les noves tecnologies poden ser de gran utilitat en la societat en la qual vivim, l'anomenada societat de la informació, on podem estar 24h connectats i informats, també és una societat amb certes contradiccions. Una d'elles, és la que es produeix per l'absorbent atracció d'aquestes eines que ens fan estar tot el dia connectats. Amb el video adjunt, la Claudia, la Susana, la Diana i jo volíem donar un petit tast amb un toc humorístic d'aquesta situació; espero que us agradi:


martes, 22 de octubre de 2013

Les noves tecnologies i l'ensenyament


Actualment, i amb unes reflexions tretes a partir de les classes, l'educació i les noves tecnologies són dos aspectes que s'haurien de tindre molt en compte l'un a l'altre; i és que l'educació i les escoles no poden fer ulls closos al món que ens envolta avui dia. I què vull dir amb això? Vivim en un món tecnològicament molt desenvolupat i a sobre, cada cop, els avenços arriben a les nostres vides a un ritme més ràpid, dificultant molt l'adaptació a les nostres vides d'aquestes tecnologies; i si això ja és així, resulta molt més complicat per a institucions com les escoles, que funcionen amb terminis anuals i amb uns pressupostos (aquests últims, en el cas d'institucions públiques, cada cop més reduits). Tot i això, tal com em vist a classe, tant escoles, instituts o altres centres educatius, estan fent esforços per a introduir aquestes noves tecnologies (ja sigui per pròpia iniciativa o per foment públic); i amb aquests esforços, cal remarcar, no només parlem de instal·lacions més modernes com sales d'ordinadors, pissarres digitals o les classes on tots els alumnes tenen un ordinador portàtil. Al parlar d'aquests esforços, parlem de molt més que tot això; parlem de mètodes d'ensenyament moderns, parlem d'una actitud per innovar en l'ensenyament per tal de fer les classes més didàctiques, fluides i amb uns recursos per a l'ensenyament cada cop més necessari. Parlem d'actitud. Parlem d'actitud oberta cap a les noves tecnologies i tots els nous camins que ens proporcionen, parlem de saber-nos adaptar a aquest nou món que ens envolta, doncs, al cap i a la fi, ens proporciona unes eines útils i creatives per a l'ensenyament.


jueves, 26 de septiembre de 2013

Les noves tecnologies a la educació

El passat divendres vam treballar a classe una serie de vídeos sobre les noves tecnologies, especialment tractant l'idea d'aplicar-les a la docencia.
Ja des d'els primers vídeos, observem una idea molt clara: les noves tecnologies no son una terra promesa. Les noves tecnologies no faran la educació més sencilla. Es una idea que queda molt clara; les noves tecnologies -i tota tecnologia- es una eina potencial a les nostres mans. No per fer servir dispositius digitals, els coneixements s'aprenen més ràpid.
Un altre punt de vista, i lligat amb l'anteriorment dit, es que les noves tecnologies poden ser de manera potencial una gran font de motivació per als alumnes, sempre i quan es facin servir de forma adient. Aquí entra una nova faceta del docent, qui ha de gestionar l'us responsable d'aquestes tecnologies i la metodologia d'estudi dels alumnes.
Amb tot, una nova tecnologia, sigui quin sigui el seu caràcter, té costum d'anar estretament lligada a una bretxa generacional o en aquest cas tecnologica, i es que es habitual que quan més jove es algú, més disposat sembla estar a utilitzar aquestes noves tecnologies per les que sembla que passa obligatoriament el nostre futur; i es que ja des de fa uns anys vivim en una societat altament mediatitsada i informatitzada.
Per acabar, a mode de resum i de conclusió, cal recordar que les tecnologies son útils, pero en cap cas substitueixen a un docent; tot i que potser, amb aquestes, pugui ser posible una certa renovació educativa. No només les tecnologies poden servir en el camp de la educació per a apendre d'una manera més amena; poden quedar encara molts usos per dona-li, de la mateixa manera que encara s'han de donar moltes vies per a introduir-les.

viernes, 20 de septiembre de 2013

INICIS

Hola, bones.

Sóc el Javi de primer de Pedagogia.
Aquesta és la primera entrada d'un blog destinat a l'assignatura d'Habilitats comunicatives de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. En aquest blog parlaré dels temes que parlem a classe.

Personalment, cursant Pedagogia, trobo una inclinació personal cap al camp de l'Antropologia i de la Comunicació no-verbal donats els cursos als quals he assistit i les inclinacions intel·lectuals i m'agradaria plasmar aquest interès dins del blog per tal de mostrar una visió alternativa o un suport a la visió que m'ofereixi l'assignatura al llarg del curs.

Moltes graciés i fins aviat.